Cal destacar-ne la gran intuïció a compondre les formes: les potes de l’ocell segueixen el mateix ritme el tronc de l’arbre i tot el cos es replega cap amunt, a manera de ramell. Com a contrapunt, la massa verda i terrosa del tronc. Les branques i el fullam. A baix, per no deixar-hi l’espai tan buit, hi dóna unes notes de color en les formes de les dues flors, que fàcilment l’haurien portat a una simetria repetida. En canvi, treballa amb una gran llibertat i, penso, amb un gran amor cada detall del tema.