Biografia

Maria Niubó i Prats va néixer a Badalona el Novembre de 1931. Fou la primera filla d'una família amb forts sentiments republicans i liberals que aquell mateix any havia celebrat la proclamació de la Segona República Espanyola.

En els seus generosos escrits autobiogràfics, la Maria hi relata una infantesa feliç. Quan el 1936 esclatà la guerra incivil i la zona industrial de Badalona, on vivia la família, esdevingué el blanc de nombrosos bombardejos, els seus pares van decidir portar-la fora la ciutat en cases de familiars i/o amics. Els dies de guerra van ser diferents per ella i els recorda com un període en que es feia tips de jugar amb cosins i veïns al carrer.

El 1945, a l'edat de tretze anys, es produí una cadena d'esdeveniments que marcarien fortament la seva personalitat i molts aspectes del seu futur artístic i professional. Mentre la seva mare acabava de donar a llum a una altra filla, la Maria va contraure la febre tifoide, una malaltia altament contagiosa i de difícil tractament en aquells dies, cosa que l'obligà a romandre aïllada. La seva mare va morir a causa d'aquesta infecció.

La Maria visualitza uns pares avançats per l'època, amb una mare que desitjava que les seves filles estudiessin, un fet inusual per gent de família senzilla com la seva.

Així va ser com, després d'un gran esforç i havent-se recuperat de la malaltia, la Maria va ingressar a l'Institut Albèniz de Badalona. Allà va tenir la sort de trobar-se com a professora Maria Aurèlia Capmany, persona de forta personalitat, idees republicanes i un notable sentit de la llibertat. S'hi va trobar com peix a l'aigua. La Maria Aurèlia la va marcar tant per la seva personalitat com pel seu enfoc pedagògic, lluny dels mètodes franquistes de l'època. A l'Albèniz de finals dels 1940 s'hi feia teatre i es llegia poesia i els clàssics en català. Un autèntic oasi en aquells dies de foscor, pecats, culpes i prohibicions on els nois i les noies havien d'estudiar en aules o escoles separades.

Sempre de manera brillant, després d'haver superat el batxillerat superior i els exàmens corresponents a l'accés a la Universitat, tot obeint el desig dels seus pares, la Maria va iniciar la carrera de mestra, vocació acadèmica que abandonà ràpidament en adonar-se de l'estil i de l'alt contingut franquista amb què s'impartien les classes. En saltar a la Facultat de Farmàcia s'adonaria que allò tampoc no era el que buscava i el 1951 va matricular-se a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi. Mentrestant, des del 1947 ja havia participat en l'Exposició Local de Belles Arts de Badalona de manera regular.

Tot i el seu tarannà liberal i modern, aquest canvi no va satisfer gaire els seus pares i va ser llavors que es va posar a treballar com a mestra a l'Escola Minguella de Badalona. Aquella fou una època difícil, el final de la postguerra i a la seva família hi havia quatre germanes més petites al darrere.

Aquell va ser un període d'estudiar i treballar que culminava el 1956 amb el títol superior de Belles Arts (secció pintura) i la descoberta de la intersecció artística i professional que acompanyaria la Maria al llarg de la seva vida: pedagogia i art.

Conreant una personalitat curiosa per definició, començà a llegir sobre el fet educatiu, la llibertat i la institució escolar. Aquest fet la va portar a ser molt crítica amb els pedagogs de moda: Freinet, Decroly i s'identificà amb els corrents més llibertaris d'Ivan Illich.

L'any 1957, un cop finalitzats els estudis de Belles Arts, se li presentà l'oportunitat de pintar el presbiteri de l'església badalonina dels Pares Carmelites. Aquella proposta marcà també un punt d'inflexió important que acabà impulsant en la seva vocació. En aquest projecte va dedicar-hi cinc anys intensos d'estudi, tot compaginant-ho amb la seva tasca de mestra de l'Escola Minguella. Va acabar-los el 1962, any en que començà la seva recerca, experimentació i pràctica en l'art abstracte.

L'any 1958 la seva mateixa inquietud sobre l'art i el seu significat, la va portar a aplegar un grup d'artistes locals que pretenien crear i compartir sinergies, formar-se i informar-se en els corrents culturals i pictòrics que emergien a Europa i Estats Units.

"Amb la intenció de superar el bloqueig estètic que impregnava aquella època, abraçant l'avantguarda de l'art i la literatura, el GRUP REM va ser una fita cultural, artística i ideològica de primer ordre en una Espanya franquista on qualsevol moviment cultural com aquell estava proscrit."

Més endavant, a través de la seva experiència com a mestra, per una banda i d'artista per l'altra, veié la necessitat de trobar un espai on els infants poguessin expressar-se lliurement des del punt de vista artístic. Després d'investigar, llegint i bevent de fonts estrangeres, particularment americanes, el 1968 acabà creant a Badalona un taller d'expressió artística, un taller d'educació per l'art anomenat OBRADOR. Aquesta experiència, innovadora i pionera durà fins el 1978 quan el seu estat de salut li impedí continuar.

Un parell de dibuixos dels alumnes de l'Obrador es troben al Museu d'Art Infantil de l'Escola de Mestres de Minessota (Illinois).

Sempre amb el desig de millorar i implementar el que es coïa pel món de la pedagogia de l'art, tots aquests anys va tenir una forta vinculació amb experiències innovadores en la pedagogia de l'art infantil. Tot i això, no deixà de pintar i experimentar en la seva faceta d'artista pintora.

Entre 1970 i 1977 participà en diferents concursos de pintura i grafisme nacionals i internacionals on va obtenir alguns premis i reconeixements.

Durant els anys 1976-1979 va ser secretària de l'organització INSEA (International Society Education through Art) i els anys 1977, 1978, comissionada per aquesta organització al sud d'Europa i nord d'Àfrica.

L'any 1975 fou nomenada secretària del I Congrés Internacional sobre Didàctica de les Arts Plàstiques. Barcelona.

Malgrat això, tenim alguna informació de les exposicions on va participar: 1947-1955 a l'exposició col·lectiva del Grup de Belles Arts de Badalona; els anys 1958, 1960 i 1977 exposicions col·lectives del grup REM; el 1972 participació en l'exposició col·lectiva itinerant del CIEMEN Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions. Participació a l'exposició del Fons d'Art de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona (1974).

L'any 1980 es traslladà de Badalona a Arenys de Mar per tal d'exercir com a professora de dibuix a l'Escola de la Presentació. És aleshores quan s'adona del potencial i l'especial sensibilitat artística de moltes de les seves alumnes –que acudien a l'Escola des de tot el Maresme– quan creu en la possibilitat de crear una Escola d'Arts i Oficis a Arenys de Mar. Va lluitar per aquesta idea i amb el suport de l'Ajuntament aconseguí consolidar-la entre els anys 1983 i 1988. Tanmateix, es podria dir que l'Escola nasqué i morí amb la Maria, perquè el 1988 el seu delicat estat de salut l'impossibilitià de continuar la seva tasca de direcció. Aleshores l'Escola va deixar de funcionar.

La seva darrera exposició fou: “Espais infinitesimals” Museu de Badalona 1996.

L'any 2000 decideix autopublicar el seu llibre “Art i Educació” destinat a mestres on exposa les seves teories i metodologia per educar els infants a través de l'art.

Maria Niubó escrigué entre els anys 1964 i 2010 un dietari on hom pot endinsar-se en el seu pensament tant pel que fa a l'educació com a la seva concepció de l'art, l'artista i el fet pictòric en particular.

També hi podem trobar altres reflexions i pensaments on es pot entreveure el context històric que li va tocar viure.

"Considerava que l'art i la pintura en particular no havien de ser objecte de mercadeig, que no havien de ser bescanviats per diners. Causa per la qual, fa que la seva obra sigui poc reconeguda." Dels escrits autobiogràfics de Maria Niubó

El llegat de Maria Niubó es troba a la Biblioteca Nacional de Catalunya i al Museu de Badalona.