L’OBRADOR va néixer fruit de la inquietud de Maria Niubó pel que fa a l’educació artística dels infants.

Això va ser el 1968, amb materials i mitjans molt precaris , va començar a posar en pràctica les teories més avançades que en aquell moment venien dels Estats Units.

No va ser, per tant, un taller on els nens i nenes feien “manualitats” sinó que va ser un experiment que anava molt més enllà, i molt reeixit, d’educació a través de l’art.

Amb un profund respecte per cada infant, per cada treball que sorgia de les seves mans. Amb un compromís total vers la seva educació no només artística sinó també humana, Maria Niubó va ser molt respectuosa amb cada criatura pel que fa a la motivació de la seva expressió més pura i genuïna Amb una mirada lliure, tendra i serena.

El fruit d’aquesta experiència, de les seves reflexions, autoexigència, indagacions, lectures, assistència a congressos i stages de formació… el podem trobar a l’extracte dels dietaris que parlen del tema.

A l’ensems, Maria Niubó va començar a confegir uns Quaderns d’Expressió Plàstica que pretenien ser una orientació per a mestres d’escola.

L’experiència de l’OBRADOR va durar deu anys: el seu estat físic, la seva salut delicada, no li permeté allargar-la més.