La capacitat de retenir una imatge i, després, expressar-la és, en aquest cas, molt notable. La relació entre els elements del dibuix de l’animal i la seva totalitat (proporcions) són quasi perfectes. La seguretat del traç i la sensibilitat de la línia, també. Només la cua –per exigències del paper- ha quedat una mica curta, tot i que quan l’autora s’ha trobat que el tema li quedava una descentrat, ha solucionat el problema corbant molt intel . ligentment la cua i compensant l’equilibri amb la insinuació d’una fulla a la part superior esquerra del paper. Aquesta fulla compon perfectament amb les formes i el ritme de la composició, traçant un arc imaginari que comença en la tija i acaba al final de la cua.