Vet-li aquí un tipus marcadament hàptic: expressa allò que sent i sap, més que no allò que veu. No es pintat del natural físic, només és treball de la imaginació, portada pel sentiment i pel sentit del tacte. Expressa un domini del pinzell i de la pasta pictòrica adquirit amb el temps i amb l’aprenentatge, però, també, una gran facilitat a imaginar. És un treball sorprenent: tan pot ser mirat tal com es presenta com fent-li donar un gir de 180 graus; és a dir, si tracem una línia horitzontal que parteixi la composició en dos trossos, la part superior i la inferior són quasi simètriques. No és un efecte volgut, sinó una mostra de la importància de l’inconscient en el treball de l’artista.